Discurs al sopar d'inici de curs d'UDC Comarques Gironines

Amigues, amics,

Benvinguts, en nom d’Unió de Joves, al sopar d’inici de curs 2009-2010 d’Unió Democràtica de Catalunya a les terres gironines. Un acte en el qual ens hi apleguem militants, simpatitzants i amics d’un partit amb gairebé 80 anys d’història. Un partit, que malgrat totes les adversitats viscudes, ha sabut mantenir viva la flama d’un noble ideal: el d’una Catalunya lliure i justa.

Avui, 16 d’octubre de l’any 2009, tots els qui estem aquí reunits, provinents de diversos punts d’arreu de la nostra demarcació, revivim i ens reafirmem com a seguidors i com a relleu de tots aquells patriotes que en uns temps tant difícils, com els de la República, els de la Guerra Civil i els de la Dictadura, van tenir molt clar el paper que havia de jugar Unió Democràtica de Catalunya en la història del nostre poble.

Unió representa la llibertat, la justícia social, l’humanisme, el sentiment de país... En altres paraules: La defensa de la dignitat i del desenvolupament integral de la persona i l’assoliment de la plenitud nacional de Catalunya. Això és el que som, això és el que la gent espera de nosaltres, aquest ha de ser el nostre estendard.

Tal i com diu el lema escollit per aquest nou curs, Catalunya és l’eix de la nostra acció. El curs passat parlàvem dels valors, aquest any del país. Aquests són els nostres dos pilars fonamentals inseparables, i l’objectiu és defensar-los dia a dia en la nostra acció política, en l’acció política de la gent d’Unió.

Comencem el curs immersos encara en la greu situació de crisi. Tenim al davant el repte, el deure, la obligació, de donar-hi resposta com a persones compromeses amb la justícia social que som, d’acord amb aquells valors que inspiren el nostre ideal. Cal esmerçar tots els nostres esforços en aportar mesures constructives en aquests moments d’incertesa i cal, especialment, que ens posem al costat d’aquells que més ho necessiten.

Alhora, però, hem de ser conscients que això no ens pot fer distreure de l’altre gran pilar fonamental d’Unió: la llibertat del nostre país.

I és que en breu serem novament i per enèsima vegada, testimonis d’una intromissió de l’estat espanyol en la nostra capacitat de decisió com a poble. El TC dictarà sentència de quelcom que nosaltres ja hem decidit, de quelcom que nosaltres ja hem donat per vàlid. Unió de Joves de les comarques gironines tenim molt clara la nostra posició: no abaixarem cap. Carrasco no ho faria, nosaltres tampoc. Esperem que el partit, UDC, tampoc ho faci. La nostra dignitat col·lectiva no s’ho mereix.

Des d’Unió de Joves, com sabeu, però, volem anar més enllà. Creiem que en aquests moments d’atzucac, de camí sense sortida, cal donar una resposta contundent, sempre des del diàleg i el respecte. Sí, els joves d’Unió volem un estat propi per a la nostra nació; no ens n’amaguen i, encara menys, no ens n’avergonyim. Però no volem un estat qualsevol, sinó un estat que se sustenti amb aquells valors que ens han conformat com a país i que Unió sempre ha defensat.

M’agradaria recordar, ja per anar a acabant, unes paraules d’un dels primers congressos del nostre partit, concretament del segon, celebrat el 21 i el 22 d’octubre de l’any 1933 a Tarragona, on es va afirmar el següent, davant la qüestió nacional i el model confederal en aquells moments propugnat:

«Cal no oblidar, amb tot, que per a una solució confederalista no basta la conformitat d'un dels membres a confederar, ja que si mancava la dels altres, i sobretot la del que actualment detenta encara la nostra llibertat, no seria viable la fórmula propugnada. En aquest cas, l'única solució compatible amb la dignitat de Catalunya i l'únic mitjà de garantir el seu normal desenvolupament, seria la separació total i absoluta i tots els catalans tindrien el deure d'imposar-se els majors sacrificis per assolir-la i consolidar-la.»

Nosaltres creiem que aquest moment ha arribat, que Espanya ens està deixant molt clar que no ens vol. I és en aquest sentit que des d’Unió de Joves treballarem per tal que, el més aviat possible, Unió convingui amb nosaltres que ha arribat l’hora de treballar per un estat propi. El país no pot quedar en segon terme i l’assoliment de la llibertat de Catalunya, i de la resta de la nació, els Països Catalans, ens necessita també a tots i cadascú nosaltres, gent amb un compromís patriòtic inqüestionable.

Amunt, avant, Visca Catalunya Lliure!

Gaudiu de la trobada i que tingueu un molt bon sopar!


*Discurs de presentació del sopar d'inici de curs d'UDC Comarques Gironines (Fornells de la Selva, 16.10.2009)