El dissabte 7 de març milers de catalans, i una bona colla d'empordanesos, ens vam desplaçar fins a Brussel·les per a manifestar-nos a favor del dret a l’autodeterminació i de l’assoliment d’un estat propi per Catalunya. Al mateix temps, la convocatòria servia per a internacionalitzar el conflicte català.Multitud de senyeres, estelades, crits i càntics a favor de la llibertat van ser la tònica general d’aquella cita a la capital belga. Cap aldarull, cap fet a lamentar, cap destrossa; simplement compromís, patriotisme i entrega, tot vestit d’una exemplar dosi de civisme. El lema de la capçalera, clar i contundent, sense ambigüitats: “Volem un estat català!”
Posteriorment, s’ha parlat molt de la xifra d’assistents, com sempre sol passar amb mobilitzacions d’aquest estil. Però la veritat és que tan se val si érem tres mil, cinc mil o deu mil. L’important és que Brussel·les va ser inundada de catalans compromesos amb un noble ideal. Gent de diverses procedències, edats, professions i ideologies, unida per la causa nacional.
Brussel·les va representar, en definitiva, l’esperit unitari dels catalans a l’hora de defensar el país. Ara cal, doncs, que aquest esperit perduri, i que es traslladi més enllà del 7 de març.
(Publicat a l'edició d'abril de TOT Empordà)
0 comentaris:
Publica un comentari