La Nit de Nadal

Aquesta nit és la Nit de Nadal. Preparem-nos per a viure-la en companyia d'aquells que més desitjem.

La nit de Nadal

és nit d’alegria;

l’infant de Maria

és nat al Portal.

Perquè tingui son

aquesta nit santa,

sa Mare li canta:

“Non, non, la non non”.

Pastors del Portal

veniu a mirar-lo,

veniu a adorar-lo,

la nit de Nadal.

Més, ah!, si voleu

mirar ses galtetes,

veniu de puntetes

i no el desperteu.

El 7-N, tothom a Perpinyà!

Demà dissabte, dia 7 de novembre, els catalans tenim una cita important a Perpinyà. Com cada any, la capital nordcatalana acull la cloenda del Correllengua, amb una manifestació a favor de la unitat nacional i lingüística dels Països Catalans. A l’edició d’enguany, a més, s’hi suma una efemèride de gran transcendència històrica, el 350è aniversari del Tractat dels Pirineus, moment en el qual es va dividir administrativament la nació, entregant-ne una part a l’estat francès. Cinquanta-set anys més tard, Felip V signava el Decret de Nova Planta. Sortosament, però, malgrat aquests fatídics episodis, la nació catalana ha sabut i ha pogut sobreviure a aquests i altres intents d’aniquilació de la nostra identitat, promoguts pel centralisme i jacobinisme dels estats espanyol i francès.

El Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir, l’Alta Cerdanya i la Fenolleda són comarques catalanes, com també ho són la Garrotxa, la Noguera, l’Anoia, la Ribera Alta o la Safor. I és que massa sovint oblidem aquesta realitat, la dels Països Catalans, i es tendeix a identificar els actuals estats amb les nacions. Greu error, que Carles Cardó, eclesiàstic, escriptor i ideòleg d’Unió Democràtica de Catalunya, ja advertia fa més de cinquanta anys quan apel·lava a la diferenciació entre l’estat i la nació, entenent i defensant aquesta darrera com l’autèntica comunitat natural de les persones i, per tant, insubornable.

En motiu d’un homenatge a Francesc Macià organitzat per l’IPECC fa unes setmanes a Prats de Molló, la gent d’aquesta vila vallespirenca demanava –exigia!- que no els oblidéssim, i recordava que sovint se senten marginats pels catalans del sud, que no som prou conscients que som part de la mateixa nació. I és ben cert que moltes vegades no tenim prou en compte que un cop passada La Jonquera continua essent Catalunya, i que allà hi viuen moltes persones que, malgrat totes les vicissituds viscudes, continuen al peu del canó, sense complexos ni pors a les pressions unificadores de l’estat francès.

Ara, doncs, tenim una bona oportunitat per demostrar als nostres compatriotes del nord que creiem en la unitat de la nació; tenim la oportunitat d’acompanyar-los fraternalment. Us animo, per tant, a participar d’aquesta festa reivindicativa que tindrà lloc el dissabte. Hi ha previstes activitats durant tot el dia, amb el colofó de la manifestació, que començarà a les quatre de la tarda a la Plaça Catalunya de Perpinyà. Anem tots junts a defensar la unitat nacional i lingüística del nostre país. Ningú més ho farà per nosaltres!

.

*Article publicat a El Punt (6.11.2009)

Discurs al sopar d'inici de curs d'UDC Comarques Gironines

Amigues, amics,

Benvinguts, en nom d’Unió de Joves, al sopar d’inici de curs 2009-2010 d’Unió Democràtica de Catalunya a les terres gironines. Un acte en el qual ens hi apleguem militants, simpatitzants i amics d’un partit amb gairebé 80 anys d’història. Un partit, que malgrat totes les adversitats viscudes, ha sabut mantenir viva la flama d’un noble ideal: el d’una Catalunya lliure i justa.

Avui, 16 d’octubre de l’any 2009, tots els qui estem aquí reunits, provinents de diversos punts d’arreu de la nostra demarcació, revivim i ens reafirmem com a seguidors i com a relleu de tots aquells patriotes que en uns temps tant difícils, com els de la República, els de la Guerra Civil i els de la Dictadura, van tenir molt clar el paper que havia de jugar Unió Democràtica de Catalunya en la història del nostre poble.

Unió representa la llibertat, la justícia social, l’humanisme, el sentiment de país... En altres paraules: La defensa de la dignitat i del desenvolupament integral de la persona i l’assoliment de la plenitud nacional de Catalunya. Això és el que som, això és el que la gent espera de nosaltres, aquest ha de ser el nostre estendard.

Tal i com diu el lema escollit per aquest nou curs, Catalunya és l’eix de la nostra acció. El curs passat parlàvem dels valors, aquest any del país. Aquests són els nostres dos pilars fonamentals inseparables, i l’objectiu és defensar-los dia a dia en la nostra acció política, en l’acció política de la gent d’Unió.

Comencem el curs immersos encara en la greu situació de crisi. Tenim al davant el repte, el deure, la obligació, de donar-hi resposta com a persones compromeses amb la justícia social que som, d’acord amb aquells valors que inspiren el nostre ideal. Cal esmerçar tots els nostres esforços en aportar mesures constructives en aquests moments d’incertesa i cal, especialment, que ens posem al costat d’aquells que més ho necessiten.

Alhora, però, hem de ser conscients que això no ens pot fer distreure de l’altre gran pilar fonamental d’Unió: la llibertat del nostre país.

I és que en breu serem novament i per enèsima vegada, testimonis d’una intromissió de l’estat espanyol en la nostra capacitat de decisió com a poble. El TC dictarà sentència de quelcom que nosaltres ja hem decidit, de quelcom que nosaltres ja hem donat per vàlid. Unió de Joves de les comarques gironines tenim molt clara la nostra posició: no abaixarem cap. Carrasco no ho faria, nosaltres tampoc. Esperem que el partit, UDC, tampoc ho faci. La nostra dignitat col·lectiva no s’ho mereix.

Des d’Unió de Joves, com sabeu, però, volem anar més enllà. Creiem que en aquests moments d’atzucac, de camí sense sortida, cal donar una resposta contundent, sempre des del diàleg i el respecte. Sí, els joves d’Unió volem un estat propi per a la nostra nació; no ens n’amaguen i, encara menys, no ens n’avergonyim. Però no volem un estat qualsevol, sinó un estat que se sustenti amb aquells valors que ens han conformat com a país i que Unió sempre ha defensat.

M’agradaria recordar, ja per anar a acabant, unes paraules d’un dels primers congressos del nostre partit, concretament del segon, celebrat el 21 i el 22 d’octubre de l’any 1933 a Tarragona, on es va afirmar el següent, davant la qüestió nacional i el model confederal en aquells moments propugnat:

«Cal no oblidar, amb tot, que per a una solució confederalista no basta la conformitat d'un dels membres a confederar, ja que si mancava la dels altres, i sobretot la del que actualment detenta encara la nostra llibertat, no seria viable la fórmula propugnada. En aquest cas, l'única solució compatible amb la dignitat de Catalunya i l'únic mitjà de garantir el seu normal desenvolupament, seria la separació total i absoluta i tots els catalans tindrien el deure d'imposar-se els majors sacrificis per assolir-la i consolidar-la.»

Nosaltres creiem que aquest moment ha arribat, que Espanya ens està deixant molt clar que no ens vol. I és en aquest sentit que des d’Unió de Joves treballarem per tal que, el més aviat possible, Unió convingui amb nosaltres que ha arribat l’hora de treballar per un estat propi. El país no pot quedar en segon terme i l’assoliment de la llibertat de Catalunya, i de la resta de la nació, els Països Catalans, ens necessita també a tots i cadascú nosaltres, gent amb un compromís patriòtic inqüestionable.

Amunt, avant, Visca Catalunya Lliure!

Gaudiu de la trobada i que tingueu un molt bon sopar!


*Discurs de presentació del sopar d'inici de curs d'UDC Comarques Gironines (Fornells de la Selva, 16.10.2009)

Quatre notes sobre Arenys de Munt

Qui ho havia de dir! Qui s'hagués imaginat mai que un petit municipi maresmenc seria capaç de liderar un esdeveniment que molts ja s'han atrevit a considerar com una fita simbòlica que marca un abans i un després de la llarga marxa de l'independentisme català. Arenys de Munt ha esdevingut, per tant, la guspira necessària per encendre la flama de l'autodeterminació del nostre poble, i com estem veient els darrers dies, aquest esperit s'estén com una taca d'oli per desenes i desenes de municipis catalans, conscients de la transcendència del moment.

Després de tot un estiu pendents de la sentència del TC espanyol, en només quinze dies Arenys va aconseguir situar-se per damunt i acaparar tot el protagonisme sobiranista. Això, doncs, no és res més que un senyal molt clar de què el que necessitem és anar per feina i deixar de preocupar-nos pel que ens diu Espanya, un estat que no ens respecta ni ens estima. No hem de perdre més el temps en pedagogies que no porten enlloc i que no fan més que desgastar-nos. Com diu la lletra d’un poema de Vicenç Albert Ballester -creador de la senyera estelada-: "No pidolem lleis noves, ni demanem clemència, volem per Catalunya només la independència". Ras i curt!

Hem de perdre la por i reafirmar-nos en el que som -un poble- i exigir el què ens pertoca: el dret de decidir lliurement el que volem ser. No serà fàcil, però. És un conflicte en el qual les dues parts lluitarem fins al final, ja que ens hi juguem molt. Cal abandonar definitivament, per tant, les mitges tintes a les quals estem acostumats per passar a posicionar-nos obertament en un o altre bàndol: unionisme o independentisme (Espanya o Catalunya). No hi ha volta de full i, per sort, poc a poc el panorama es va clarificant. En la meva modesta opinió, aquells que se situin en una posició intermitja fan -i faran-, malgrat no ho pretenguin, un mal servei al país.

Unió de Joves de les comarques gironines renova el seu executiu

La intercomarcal d’Unió de Joves de les comarques gironines va celebrar el passat divendres 24 de juliol la seva assemblea ordinària d’on en va sortir el nou executiu per als propers dos anys. Els membres del nou executiu són:

- Xavi Roca, com a president

- Jordi Riera, com a vicepresident

- Jordi Zambrano, com a secretari d’organització

- Eva Miquel, com a secretària de finances

- Xavier Bofill, com a secretari de comunicació

- Anna Boada, com a secretària de relacions amb entitats

- Ezequiel Legeren, com a secretari d’activisme i campanyes

- Laura Avilés, com a secretària de política social

Els principals objectius d’Unió de Joves de les comarques gironines durant els propers dos anys, segons va manifestar el reelegit president de la territorial, Xavi Roca, seran “esdevenir referent nacionalista entre la joventut gironina, aconseguir el màxim nombre de regidors joves a les properes eleccions municipals del 2011 i augmentar la presència pública de l’entitat”.

En acabat, els assistents a l’assemblea, així com també simpatitzants i amics, van participar al tradicional sopar d’estiu que ofereix la intercomarcal a Sant Feliu de Guíxols, on es va comptar també amb la presència del secretari General d’UJ, Pep Moliné, del vicepresident d’organització d’UDC, Toni Castellà, i de la diputada al Congrés per Girona, Montse Surroca.

Bona Festa Nacional dels Països Catalans!

Reprodueixo la carta que he enviat avui a la militància de la Unió de Joves de les Comarques Gironines en motiu de la Festa Nacional dels Països Catalans.

Amigues i amics,

-El 24 de juny, data en què celebrem la festivitat de Sant Joan Baptista, és també la Festa Nacional dels Països Catalans, la nostra Nació. Una festa que reivindica la unitat dels territoris de parla i cultura catalanes, una festa de l'agermanament d'una comunitat nacional que des de la Unió de Joves sempre hem defensat i defensarem. Avui és el dia en què cridem amb força aquell clam de "Tres pobles, una Nació", cant que ens uneix en una sola lluita cap a la llibertat, cap al somni que tantes generacions han somniat, i que només aconseguirem amb la unitat, la força, l’esperança, el treball i la perseverança.

-Som conscients que la tasca encomanada pels nostres predecessors no és gens fàcil. Cada poble manté una lluita a diferents velocitats. Cal tenir-ho molt clar, això, i no cometre l'error de voler el "tot o res". No podem exigir que tots estirem amb la mateixa força i amb els mateixos resultats; seria una tasca molt feixuga i amb uns resultats poc eficaços. Això no significa, però, la renuncia a la unitat d’acció per a l’alliberament nacional. Al contrari, creiem i treballem en aquesta lluita conjunta, però alhora som molt conscients que les divisions territorials de caràcter administratiu i polític en dificulten la feina.

-Des del Principat, i sense paternalismes, cal que aprofitem el despertar que el sobiranisme està tenint a casa nostra per a tirar del carro. Que les nostres forces i els resultats que se’n derivin repercuteixen en els nostres pobles germans. Només així aconseguirem que la Flama perduri encesa, i que un dia, no molt llunyà, puguem retrobar-nos a la mateixa taula, en un sol estat lliure dins aquesta Europa que estem construint. D'aquesta manera, amb la força i la unitat, aconseguirem que el somni de la llibertat esdevingui una realitat, i puguem anar pel món junts amb la bandera que ens agermana.

-M'agradaria recordar, ja per acabar, la vinculació del nostre partit amb els Països Catalans. El pare Hilari Raguer explica en el seu llibre "La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939)", que l'escriptor i intel·lectual antifranquista Raimon Galí reconeixia a Unió la seva tasca capdavantera en la defensa de la unitat dels Països Catalans. I és que ja al segon Congrés Nacional d'UDC s'afirmava que "els països catalans constitueixen una nació amb totes les característiques de tal". Això apareixia a la ponència sobre "doctrina nacionalista", presentada per Pau Romeva, Miquel Coll i Alentorn i Josep M. Font i Cabot, la mateixa ponència on, després d'afirmar la voluntat confederalista del nostre partit, es manifestava que en cas que no s'acceptés aquesta fórmula per part d'alguna de les parts a confederar, "l'única solució compatible amb la dignitat de Catalunya seria la separació total i absoluta".

-Espero i desitjo que passeu una bona Festa Nacional dels Països Catalans!!!

Xavi Roca i Bas
president de la Unió de Joves Comarques Gironines

La dansa més bella

“La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan, és la mòbil, magnífica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant”. Amb aquests exultants versos comença el poeta Joan Maragall l’Elogi de la Sardana, mots de lloança a la nostra dansa nacional. Certament, una definició ben entranyable i romàntica per part d’un dels nostres grans poetes. Dansa que destil·la germanor, unió... i que sembla que podria tenir el seu origen en mil·lenàries tradicions gregues o íberes. Alhora, símbol de la lluita catalanista durant les èpoques més obscures de la nostra història recent.

Ara, però, la sardana passa per moments difícils. Els vents no li bufen a favor i està essent desplaçada per les noves generacions, que no se la fan seva tal i com correspondria a un dels símbols més emblemàtics de la nostra cultura. Malgrat tot, i això es percep especialment ara en època de bonança, el nombre d’audicions i d’aplecs sardanistes són considerables i amb una participació gens menyspreable.

Cal, doncs, que no ens faci vergonya reivindicar la nostra dansa, tradició que ens ha fet grans com a poble i una de les flames que mantenen viva la nació catalana. Encara som a temps de tornar-la al lloc que li pertany!

(Publicat a l'edició del juny de TOT Empordà)